23 de desembre, 2006

Cantada de Nadales i Primer "Caga Tio" popular








El 23 de Decembre , i amb una gran asistencia de canalla , es va du a terme la cantada de nadales per els carrers , des de aqui volem donar les gracies als botiguers per la seva col.laboracio .



Un cop finalitzada la cantada i a la plaça de l' esglesia va tenir lloc el primer "caga tio popular " on tots el nens van tenir regals de la magnifica "cagada" del nostre tio .

24 de novembre, 2006

140 anys del Casino La Unio

EL CASINO LA UNIÓ

El 2006 va fer 140 anys que es va constituir el Casino la Unió a Vidreres. Els casinos són entitats privades d’esbarjo, i a Catalunya la gran majoria es van començar a formar-se durant el segle XIX, dels que encara funcionen trobem el casino de Girona fundat el 1845, el Casino Menestral de Figueres (1856), Casino la Constància o dels Nois de Sant Feliu de Guíxols (1860), l’Aliança del Poble Nou (1870), el Casino de Llagostera (1888), etc.
El Casino la Unió es constituí a Vidreres el 1866, per 30 socis fundadors, la majoria dels quals eren tapers, també hi havia propietaris rurals, pagesos, sastres. En aquells anys Vidreres tenia una població de 2.000 habitants i les activitats principals eren la pagesia i la surotapera, amb imports boscos de suros i fàbriques de taps. El 1861 hi havia 3 tallers que elaboraven taps de suro amb 150 operaris, i el 1892 d’una població de 2.231 persones, unes 500 es dedicaven a les tasques de la indústria del suro.
Durant els primers anys de funcionament del Casino no disposà d’edifici en propietat, així el 1881 ocupava un edifici a la plaça. Posteriorment es van iniciar els tràmits per la construcció d’un edifici propi, el 1885 s’adquirí el solar i durant la dècada dels 90 del segle XIX ja estava construït l’actual edifici del Casino, al carrer Catalunya. El 1899 s’acordà construir la sala de ball, a l’altre extrem del solar, que dóna a l’actual carrer Pau Casals. Així entre el local social i la sala de ball quedà l’actual pista. El 1924 s’adequà un espai per a biblioteca. El 1928 es fan fer obres per fer la camarilla (pis amb barana) a la sala de ball. Durant la Guerra Civil (1936-1939) el casino s’anomenà Casal del Poble. El 1969 es va comprar la casa del costat del Casino, coneguda com a cal Manyà, formada per una casa i un patí amb pou. Amb aquesta compra es va reorganitzar posteriorment l’espai del casino, que és el que podem observar actualment. El 1988 degut al mal estat de la sala de ball, s’acordà deixar de fer activitats en ella i només s’utilitzà com a magatzem. Per trobar una solució a la sala, el 1991 el Casino la va donar a l’ajuntament de Vidreres amb les condicions següents: l’ajuntament hauria de rehabilitar la sala, i l’ajuntament cediria l’ús de la nova sala al Casino per 30 anys prorrogables, però la resta d’entitats vidrerenques també en podrien fer ús. El 1997 es va inaugurar les obres de reformes de la sala-teatre del Casino.

El casino com tota associació ha tingut diversos estatuts o reglaments, els primer data del 1863, és a dir són anteriors a la seva constitució i preveien el nom de casino Vidrerenc, però finalment adoptà el nom de Casino la Unió. El 1926 es modificà el reglament anterior i es redactà de nou. El 1968 s’acorà modificar els estatuts que foren aprovats pel governador civil el 1970, i són els actualment vigents. Al capdavant de l’entitat hi ha el president, i des del 1918 hi ha hagut 37 presidents.

Com s’ha dit el casino té bàsicament una funció d’esbarjo on poder relacionar-se la gent. Així des de l’inici disposava d’una sala de cafè i lectura, que pel seu funcionament s’arrenda al conserge, i des del 1918 hi ha hagut 17 conserges. La sala disposava de ràdio i el 1960 es va comprar el primer aparell de televisió. Amb la construcció de la sala de ball les activitats es van anar ampliant amb ball i altres actuacions, com les revistes. El 1925 s’iniciaren les sessions de cinema que duraren fins el 1968. Ja que es construí un edifici específic per cinema a l’avinguda Costa Brava, gestionat privadament. El casino organitzà la Festa Major del 1923, abans ho feien els botiguers del poble, fins la del 1981, a partir de llavors l’organitzà l’ajuntament. També fins el 2000 organitzà el Carnaval lligat al Ranxo, a partir de llavors l’organitza la comissió de festes; el casino s’encarregava només dels balls i concursos de disfresses i de cant, i la comissió del Ranxo de la resta. A part de la Festa Major també es van celebrar altres festes que consistien en sardanes i balls, entre elles la festa de la Liberación (que recordava l’entrada dels nacionals a Vidreres el 2 de febrer del 1939), Corpus, Sant Isidre i Sant Iscle i Santa Victòria (la festa petita).
El Casino fou l’iniciador de l’aplec de la sardana, que es va celebrar entre el 1962 i el 1976. Se celebrava el primer diumenge de maig a la pineda d’en Flassià. Des del 1979 existeix l’Agrupació Sardanista Bella Dansa, que es dedica a l’ensenyament de sardanes, les audicions, i organitza la Nit de la Sardana, en que actuen dues cobles i se celebra el dissabte abans de la festa major.
El 1979 el Casino, l’ajuntament i l’associació de pares d’alumnes, iniciaren el programa per la mainada, Rialles. Activitat que duraren fins el 1983.
Altres activitats dutes a terme pel Casino foren cursos de català, cursos d’informàtica, la Puja a Caulès, cinema al carrer, etc. I a la sala del casino al llarg del anys s’han fet funcions de teatres i recitals, actuant en Raimon, Serrat, Pi de la Serra, sessions de jazz, proves, curses de scalextric.



Josep Formiga

20 de novembre, 2006

Cine Forum Vitraris "2001 Odisea del espai"

El passat divendres, 27 d’octubre, amb "2001: Una Odissea de l’espai", va començar a Vidreres l’activitat de Cine Fòrum a la sala teatre del Casino La Unió.
Ens vàrem reunir un bon nombre de veïns del poble amb la expectació de quelcom que comença i amb la il·lusió de passar una vetllada en agradable companyia. Totes dues expectatives varen ser àmpliament satisfetes gràcies, per una banda, a l’excel·lent introducció d’en Carles Puig i per l’altre al col·loqui que va seguir a la projecció de la pel·lícula, iniciat per en Jordi Vidal, un apassionat de "2001" (En Jordi ha vist la pel·lícula només 24 vegades) .
En Carles ens oferí una molt ben documentada presentació del director de la pel·lícula, Stanley Kubrick, basada en la novel·la d’Arthur C.Clarke.
Aquesta presentació va estar farcida d’anècdotes i dades biogràfiques que ens aproparen a la complexa personalitat de S. Kubrick i a l’extensa obra d’A.C.Clarke.
Per altra banda, en Jordi , amb els seus aguts comentaris envers la pel·lícula, va preparar el terreny per a un col·loqui en el qual es comentaren, no tan sols els aspectes directament relacionats amb el film, sinó que va donar peu a endinsar-nos en qüestions com l’actual concepció i origen de l’univers, la seva naturalesa, la teoria del "big bang", els forats negres i, com no, la concepció de l’home, el seu destí, la recerca de la seva part transcendent, etc.

A mena de síntesi del treball de S.Kubrick i de la seva passió pel cinema, citem una de les frases seves més significatives "Allò que pot ser escrit o pensat, pot ser filmat", i també cal esmentar una de les sentències més clarificadores de l’esperit pioner d’A.C.Clarke , "L’única forma de conèixer els límits d’allò possible, és anar més enllà, vers l’impossible".
L’activitat de Cine Fòrum continuarà, en aquesta primera programació, amb la projecció d’altres obres del mateix director, com ara: "Lolita",

Conferència "Tete Montoliu"


50 anys del concert de Tete Montoliu a Vidreres
Conferència a Càrrec d’en Ramon Alsina.
El passat divendres 20 d’octubre, es va celebrar a la sala d’actes de l’Ajuntament una conferència a càrrec d’en Ramon Alsina sobre Tete Montoliu, ja que enguany fa 50 anys que va actuar en un concert a la nostra vila. Al final de la conferència, en Quim Daban em va demanar si podia fer un escrit o petita crònica sobre l’acte, encàrrec que li vull agrair. Imagino que ho va fer perquè em coneix i sap que faig de professor de guitarra al centre cívic. Crec, i suposo, que hi havia persones més autoritzades que jo per fer-ho, com ell mateix, que va presentar el conferenciant, o algun dels assistents que van seguir l’actuació a Vidreres d’en Tete, com en Ramon Garriga.
Quan vaig arribar faltaven 5 minuts per tocar les 10, i ja hi havia unes quantes persones a la sala d’actes de l’ajuntament. En Ramon Garriga em va ensenyar un plec de la revista RITMO, dels anys 50, especialitzada en jazz, perfectament enquadernat. En un parell de números de la revista vaig llegir dos articles que el mateix Garriga havia escrit. Un parlava del jazz a la província de Girona. Em va sobtar el llenguatge que feia servir, i no perquè fos en castellà, que en aquella època no podia ser d’una altra manera, si no per la manera de construir les frases, plenes d’adjectius i que em recordava els comentaristes radiofònics d’aquell període. L’altre era una entrevista a Tete Montoliu després del concert a Vidreres.
L’acte va començar amb la presentació de Ramon Alsina per part d’en Quim Daban. Ramon Alsina és professor a l’Escola de Música Moderna de Girona, director de la Selva Jazz Band, professor adjunt a la UDG d’història del Jazz i President de la associació per a la difusió del Jazz a Girona.
La conferència va estar dividida en dues parts. A la part inicial, el conferenciant va anar desgranant dades sobre la biografia del pianista i, a la segona part, explicà l’experiència que va viure amb ell.
A la primera part ens va explicar dades sobre la seva biografia. Va partir de la seva infantesa fins l’últim concert al palau, pocs dies abans de morir. Ens va parlar de la seva família i de les seves primeres feines de músic a l’orquestra en la qual treballava el seu pare. També va parlar de la seva mare, que va ser la seva principal influència i que el va introduir en la música de jazz a partir de les audicions de discos que hi havia a casa seva. Aquestes audicions van ser la seva primera experiència amb aquest tipus de música. Així mateix, ens facilità dades sobre la seva formació musical - inicialment clàssica -, sobre la seva particularitat - era invident de naixement - , sobre el rebuig que va patir per part del director del conservatori que va dir-li que "allò no era una escola de cecs", i, sobre la seva posterior evolució fins a convertir-se en una figura mundialment coneguda. Totes aquestes referències van estar farcides d’anècdotes interessants fins que vam poder escoltar una audició en format de vídeo en la qual tocaven Tete i Chic Corea. Els temes escoltats van ser: Blue bossa i Óleo, dos estàndards del jazz.
La segona part, més càlida, va tractar la relació que van tenir el conferenciant i el pianista. En Ramon Alsina i Tete van contactar i van quedar d’acord perquè el músic anés a fer una conferència-classe magistral a Girona. Alsina va comentar la gran humanitat i predisposició d’en Tete a fer-ho, això sí, no a canvi de res si no de què el portessin a menjar pa amb tomàquet i embotit de Girona. Ens va explicar que la conferència de Tete va ser molt didàctica i plena de molt bon humor ja que el pianista il·lustrava el que explicava amb petits gags musicals que van fer les delícies de l’auditori. El contrapunt a les paraules del conferenciant les va dir en Ramon Garriga que va explicar l’experiència del dia en què el pianista va venir a Vidreres i que, no tenint contrabaixista, van cridar al titular de l’orquestra Amoga, que aquell dia tocava a la localitat, per fer el concert, el qual va sorprendre molt a Tete. D’aquesta manera vam conèixer part de la història per protagonistes de primera mà i vam saber que, si bé era conegut el caràcter agre i de vegades desconsiderat del pianista, també vam poder conèixer el vessant humà i amable que Tete posseïa.
Finalment, vam escoltar la cançó popular catalana "El testament d’Amèlia". Aquesta vegada en un enregistrament que es va fer a Holanda de cançons populars catalanes i algunes de Joan Manel Serrat. A partir d’una música, el jazz, nascuda localment al sud dels Estats Units i que ha esdevingut universal, Tete adoptà melodies catalanes, populars, ben conegudes i les adaptà al llenguatge del jazz.
Per acabar, vull agrair a en Ramon Alsina la seva conferència, a en Ramon Garriga les seves explicacions complementàries, i a tots vosaltres, lectors, la consideració que heu tingut amb mi en arribar fins a aquestes darreres paraules. Moltes gràcies a tots.


30 de setembre, 2006

Jugant amb les paraules

El 29 de setembre, Jugant amb les paraules de Pau Vidal va encetar els “Divendres culturals” del grup Vitraris. No va ser ni una conferència ni una taula rodona. L’escriptor Pau Vidal, especialista a fer mots enreixats o crucigrames, va fer jugar tots els assistents (petits i grans) i va demostrar la seva mestria sobre el diccionari normatiu.
Vam disfrutar amb paraules sorprenents (iogui, que no és pas un ós; letícia, que Joanot Martorell ja usa en el Tirant ), vam riure amb un munt de falsos barbarismes (derramar és una paraula ben correcta), vam aprendre a fer anagrames amb les lletres de Vidreres (va resultar ser un verb, força primaveral i en mode subjuntiu) i, els més afortunats es van endur llibres de regal. El premi més desitjat era 100 paraules en perill d’extinció, l’últim llibre de Pau Vidal, de l’editorial Empúries.

Enriqueta Camps


12 de setembre, 2006

Programació SETEMBRE- DESEMBRE 2006

10-9
Festa del Tornaboda
amb correaigua , festa del aigua i berenar popular.

27-9
Club de Lectura
- a la Biblioteca municipal de 21-30 a 22.30 Organitza Biblioteca Municipal .col.labora Grup. Vitraris.

29-9
Jugant amb els mots
, amb Pau Vidal , de 22-23 a la Sala actes Municipal Divendres Cultural

6-10
Café Filosofic
de 21-22.30 al Casino la Unio amb Col.laboracio de l’ Escola de Filosofia de Girona Divendres cultural

20-10
Homenatge a Tete Montoliu

Per Ramon Alsina de 22 a 23 h a la Sala Actes Municipal Divendres Cultural

27-10
Cine Forum

De 22 a 24 h al Teatre Casino Cicle KUBRICK –2001 Odisea del espacio

3-11
Café Filosofic

De 21 a 22.30 h al Casino la Unio Col.labora Escola de Filosofia de Girona

17-11
Cine Forum

De 22 a 24 h al Teatre Casino Clcle KUBRIK El Resplandor

24-11
140 anys de Casino la Unio

A les 22 h a la Sala Petita Casino Divendres cultural

1-12
Café Filosofic
De 21 a 22.30 h al Casino la Unio amb la Col.laboracio de l’ Escola de Filosofia de Girona

15-12
Cine Forum

De 22 a 24 h al Teatre Casino Cicle KUBRIK La naranja mecanica

23-12
Cantada de nadales i Tio Popular

Per els carrers del Poble Tradicions i costums

27 i 28 -12
Taller i enganxada de llufes
Tradicions i costums lloc i hora per determinar


10 de setembre, 2006

08 de setembre, 2006

Enxarxats

Poc a poc, anem integrant el nostre bloc dintre de la xarxa de iniciatives semblants, començant com és natural, p'el que ens és més immediat: el nostre entorn cultural.
Per això hem sol·licitat l'alta en els registres de bitacoles.net que és un índex de blocs en català. Igualment amb catapings on notificarem (no t'oblidis Jordi) les actualitzacions que tinguem, és a dir, les noves anotacions que anem publicant.
Després farem el mateix amb els directoris en castellà, perquè d'aquesta manera arribarem encara mes lluny i finalment ens registrarem en el directori per excel·lència: Technorati. Tot arribarà. Mentre, esperem els vostres suggeriments, interactivitat i els vostres propis continguts i notícies.

25 d’agost, 2006

Filopìzza estiu " ´l' amistat"


Filopizza sobre l’amistat

El dia 28 de juliol, a dos quarts de nou del vespre, un grup de nois i noies, entre 12 i 14 anys, entràvem a la sala de reunions del casino perquè el grup Vitraris havia organitzat una filopizza – coordinada per membres de l’escola de Filosofia de Girona, sobre l’amistat. Per a qui encara no ho sàpiga, una filopizza és un debat sobre un tema concret, amb la finalitat d’escoltar i debatre diverses maneres d’entendre’l. Quan s’acaba el debat, que sol durar una hora i mitja, tothom menja una pizza. Com que en el Casino no hi ha pizza, nosaltres vam menjar entrepans; la qüestió era sopar.
Per començar el debat, la Carme ens va llegir un conte que tractava sobre l’amistat profunda entre dos homes. Després, cadascun de nosaltres va donar la seva opinió sobre el tema i vam anar enfocant-lo des de diversos punts de vista. Als últims deu minuts vam comentar quines opinions ens van interessar més i quines eren coincidents o diferents de les nostres.
I finalment... a sopar!! Vam fer gresca i xerinola fins que se’ns va acabar la bola!!
Esperem que Vitraris ens proposi altre temes i que vingui la propera FILOPIZZA!!

Anna Fullà
Sara Peña

10 de juliol, 2006

Presentació de llibre “Deu llegües de pols i roderes. El camí ral de Girona al Tordera”.


L’historiador i arqueòleg Joan Llinàs, el dia 20 d’abril, ens va fer la presentació del llibre “Deu llegües de pols i roderes. El camí ral de Girona al Tordera i Girona.

Ens va explicar la gran importància d’aquest camí des del neolític fins a l’aparició del tren passant per l’època romana i medieval. També ens va parlar de la importància dels hostals en el camí ral com a llocs de repòs, de menjar o de resguard dels bandolers els quals causaven molts maldecaps als viatgers que recorrien el camí.

Als voltants del camí ral gràcies a l’existència dels hostals s’hi van desenvolupar nuclis de població com ara Mallorquines.

D’aquest camí tan esplendorós antigament ara només en queden camins de pagès ja que la bona part del camí està soterrat sota la nacional II.

Tot això i moltes més coses és el que ens va presentar amb l’ajuda d’unes dipositives i d’unes explicacions que van resultar molt interessants.

Arià Bayé i Daranas

Els divendres culturals: commemoració de l’any Mozart.


En motiu del 250è aniversari del naixement de Mozart, el grup Vitraris va organitzar una conferència a càrrec del Sr. Joan Gay, professor del Conservatori de Música de Girona “Isaac Albèniz”, a la Biblioteca municipal el passat dia 26 de maig.

En aquest acte, va exposar la vida del compositor, les seves obres i les diferents anècdotes que es coneixen d’ell. Va ser una xerrada molt didàctica i pràctica en la que vam poder gaudir de diferents passatges musicals comentats. Animo a tota la gent del poble a assistir a pròximes xerrades culturals que es portin a terme.
Marc Soler i Zurita

1a trobada de “Filopizzians”, per a joves de 14 a 16 anys:

Primer de tot cal destacar un petit detall: no es va menjar cap pizza. Això no significa que no fos una xerrada interessant i constructiva on cada membre donà la seva opinió sobre el tema escollit d’aquest mes: el destí.

De la xerrada se’n van treure les següents conclusions:
Els que pensaven que el destí estava escrit per a cada persona i que no es podia canviar i, per tant, no “podien creure” en la llibertat .
Els que creien que algunes coses tenien destí definit i d’altres no i que, per tant, eren els que no tenien opinions extremes sobre el tema.
Els que no creien en el destí i, per tant, es consideraven lliures de tots els actes i no es sentien dominats per cap força superior.

Cal dir que va ser distret i divertit i que ens va agradar conèixer nova gent amb diverses opinions i parlar de temes que potser nosaltres no ens havíem ni plantejat.
Sandra Puig i Figueres




Les tradicions i els costums de Vidreres: Revetlla de Sant Joan

Les tradicions i els costums de Vidreres: Revetlla de Sant Joan

El passat 23 de juny, va ser la revetlla de Sant Joan, la nit més curta i màgica de l’any. El grup Vitraris va tenir la idea de recuperar una de les tradicions que a poc a poc s’havien anat perdent: portar la flama del Canigó. Així, doncs, divendres a les 9 del vespre, estàvem tots a la plaça per a contemplar la flama i escoltar un manifest. Després, tothom que va voler, va anar als horts d’en Pere Pau (darrere del pavelló). Hi vam sopar i menjar coca fins que l’estómac ens va dir prou. Finalment, a les 11 de la nit, vam fer una pila amb els mobles vells que havíem recollit prèviament i la vam encendre amb la flama del Canigó i vam llençar petards al seu voltant. Va ser un Sant Joan tradicional a ple segle XXI.
Aïna Soley i Mateu

08 de juliol, 2006





El jovent de Vidreres porta la Flama

La Flama del Canigò

La flama del Canigò torna als carrers de Vidreres


03 de juny, 2006

Qui som?

Som una nova associació que es va fundar, formalment, el dia 28 de febrer, diada del ranxo, de l’any 2006.

Què pretenem?

Els nostres principals objectius són:

- Fer difusió cultural a través de l’organització de:
o conferències
o presentacions de llibres
o debats
o exposicions
o publicacions
o convocatòria de premis...
que poden tractar sobre temàtiques ben diverses: música, literatura, medi ambient, història, poesia, filosofia... i que poden tenir un àmbit d’actuació local i/o global.

- Conservar, recuperar i fer difusió de determinades tradicions populars que promoguin valors socials i culturals, que facilitin la interrelació, la integració i l’intercanvi entre les diferents cultures que conviuen a la nostra població.

Quin tipus d’entitat volem?

Volem que el “Grup Vitraris” sigui una entitat ben oberta, on hi participi gent de totes les edats (infants, joves, menys joves, no tan joves i tercera joventut) i on es realitzin propostes culturals i de caire tradicional ben variades.

Hi esteu interessats?

Si esteu interessats a formar-ne part i voleu que us fem arribar informació sobre les activitat que es realitzaran, feu-nos arribar la butlleta de soci a la següent adreça:

Pl. dels Dolors, nº 7,

També ens podeu enviar un missatge a la següent adreça: grupvitraris@telefonica.net

o ens podeu trucar als telèfons següents:

972850609 (Quim)
972850846 (Lídia)
972851020 (Manel)
972851555 (Pilar).
972850989 (Jordi)

Les activitats.

A partir de les característiques i les finalitats de cadascuna de les activitats, hem estructurat les diferents iniciatives en diversos àmbits:

“Els divendres culturals de Vidreres”.
En aquest cas, es pretén fer difusió de personatges reconeguts a nivell local, nacional o internacional, analitzar episodis de la nostra història, divulgar corrents artístiques o culturals... sempre mitjançant la organització de conferències didàctiques, on tothom es pugui sentir còmode i on tots els assistents puguin aprendre alguna cosa més del que ja saben.

Dins d’aquest àmbit, el 20 d’abril es va organitzar la presentació del llibre “Deu llegües de pols i roderes. El camí ral de Girona a Tordera”, que va anar a càrrec de Narcís Figueras, professor de la UOC i president del Centre d’Estudis Selvatans, i de Joan Llinàs, arquòleg. Posteriorment, el 26 de maig, es va convocar una primera conferència didàctica en commemoració de l’any Mozart, que fou impartida per Joan Gay, professor del conservatori de música “Isaac Albéniz” de Girona.

En aquest mateix àmbit s’ha previst, fins a finals d’aquest any, les conferències següents:
- Commemoració de l’any Corominas, a càrrec de Xavier Lamuela.
- Commemoració dels 140 anys del Casino, a càrrec de Josep Formiga.
- Homenatge a Tete Montoliu, a càrrec de Ramon Alsina (per confirmar).
- Presentació del llibre “Hores de Vetlla: testimonis de 35 represaliats pel franquisme”, a càrrec de les autores Aïda Lorenzo i Esther Llorenç.
- Commemoració de l’any Masó, a càrrec de Narcís Jordi Aragó (per confirmar).

“Els cafès filosòfics”.
Aquesta activitat tindria una periodicitat mensual i es tractarien temes d’actualitat social, existencial, política... En tot cas, el tema que s’hagi de debatre l’han de decidir els assistents. Per aquesta activitat es comptaria amb la col·laboració i el suport de l’Escola de Filosofia de Girona. D’altra banda, dins d’aquest mateix àmbit, s’ha previst la organització del que s’anomena “La Filo – Pizza”, que pretendria el mateix que els “Cafès filosòfics”, però adreçat a un públic més jove.

“Els cine fòrums”.
En aquest cas, es vol recuperar una activitat que va ser molt estesa durant els anys setanta i vuitanta. Així, a partir del passi d’una pel·lícula, es pretén que els assistents analitzin el contingut, el plantejament, la qualitat, la significació... Evidentment, per a la realització d’aquesta activitat es comptaria amb la col·laboració d’una persona que tingui bons coneixements cinematogràfics per a valorar i criticar els diferents aspectes que es plantegin en el film.

“El club de lectura”.
En aquest cas, les persones interessades es comprometerien a la lectura d’un llibre determinat i, en una data prèviament acordada, n’haurien de fer una valoració del seu contingut i la seva estructura. Les reunions estaran conduïdes per una persona amb prou coneixements literaris i, sempre que sigui possible, es podria convidar a l’autor del llibre escollit.

“Les tradicions i els costums de Vidreres”.
En aquesta iniciativa englobem totes aquelles activitats de caire popular i tradicional que volem recuperar i difondre: la foguera de Sant Joan; el tornaboda; els jocs d’ahir per als nens d’avui; la pujada a Caulès; la cantada de nadales al carrer; el Tió popular; el taller de llufes... Som conscients, però, que cadascuna d’aquestes activitats requereix un esforç organitzatiu important i, per tant, buscarem el recolzament d’altres entitats i altres persones.

“Les sortides lúdico – culturals”
En aquest cas s’organitzarien sortides a Barcelona o a d’altres indrets de Catalunya, que permetrien als assistents gaudir de representacions de teatre, audicions de música; visitar museus; conèixer parcs naturals;...