07 d’octubre, 2007
Erotisme preludi a la relacio sexual
El divendres 29 de setembre i a la sala d'actes del ajuntament Vitraris va organitzar una conferecia a carrec de la psicologa sexologa Nuria Tiò.
La xerrada va esser seguida sobre tot per una trentena de persones , sobre tot parelles , que van seguir atentament la disertaciò de la conferenciant que va saber donar un toc humoristic al tema i amb el torn de preguntes va finalitzar una agradable vetllada
12 de setembre, 2007
TORNABODA 2007
El diumenge dia 9 de setembre i per finalitzar la festa major de Vidreres , Vitraris va organitzar la segona edició del Tornaboda.
La festa comença al pavelló amb la sortida dels grallers, de Vidreres, seguits per una munió de canalla fent guerra d'aigua .El Correaigua va anar pasant per diferents carrers de Vidreres , amb força col.laboració de veins, que al crit de "Volem aigua " ens la llençaven per els balcons , i finalitzà a la plaça Lluis Company on la disbauxa d'aigua va arribar al summum.
Despres tots molls i amb gana varem pasar a la plaça de l'Esglesia on es repartir un berenar clasic de" pa amb xuculata" "pa amb vi i sucre" i "pa amb oli i sucre".
La afluencia va esser importan , un centenar i mig de pares i nens participaren en la festa
Si voleu veure les fotos del Tornaboda i Correaigua cliqueu aci .
29 d’agost, 2007
Visita teatralitzada a Caldes de Malavella
Divendres passat "Vitraris" va fer una excursio a peu , pasant per Sant Maurici, a Caldes de Malavella , per fer una visita teatralitzada a la poblacio ,les termes romanes , les visitaren en una propera ocasio, donç estan en obres.
Si voleu veure fotos de la visita , cliqueu aci
http://picasaweb.google.es/vitraris/VitrarisVisitaCaldesDeMalavella02
Si voleu veure fotos de la visita , cliqueu aci
http://picasaweb.google.es/vitraris/VitrarisVisitaCaldesDeMalavella02
30 de juliol, 2007
25 de juliol, 2007
02 de juliol, 2007
29 de juny, 2007
Vitraris amb la Flama del Canigò
Per segon any la Flama del Canigó retorna a Vidreres , Enguany ,Vitraris va organitza una sortida a la Pica del Canigó per recollirla .
Vam sortir de Vidreres a les 6h del matí , i a les 9 h arribàrem al refugi de Cortalets, lloc des d'on vam inicia la pujada a la Pica .A les 11 h ja érem a dalt per agafar la flama i deixar el farcellet de llenya de Vidreres segons es costum.Cap a la una del migdia vam arribar a baix per retornar cap a casa .Vàrem dinar a Cantallops.A les 6 de la tarde el companys de Massanet i Sils ens esperaven al Hostal del Rolls on començà el recorregut a peu amb la Flama.Ens vàrem parar un moment al Bar Canigó de Sils i, a les 7h a la T 500.Aquí començarem els relleus d'els mes petits que feren la volta per tot el poble.A les 9 del vespre, la Flama va arribar a la Plaça de l'Església. S'hi llegiren poemes,el manifest i s'hi va encendre el pebeter .Despres tothom que va voler celebrar la revetlla ho va poder fer al pavelló amb un sopar .A les 11 h en punt- hora que s'encén la foguera a dalt la Pica-vam encendre el nostre fogueró,vam ballar i vam fer xerinola fins cap a les tres de la matinada que vam donar per acabada la festa .
Vam sortir de Vidreres a les 6h del matí , i a les 9 h arribàrem al refugi de Cortalets, lloc des d'on vam inicia la pujada a la Pica .A les 11 h ja érem a dalt per agafar la flama i deixar el farcellet de llenya de Vidreres segons es costum.Cap a la una del migdia vam arribar a baix per retornar cap a casa .Vàrem dinar a Cantallops.A les 6 de la tarde el companys de Massanet i Sils ens esperaven al Hostal del Rolls on començà el recorregut a peu amb la Flama.Ens vàrem parar un moment al Bar Canigó de Sils i, a les 7h a la T 500.Aquí començarem els relleus d'els mes petits que feren la volta per tot el poble.A les 9 del vespre, la Flama va arribar a la Plaça de l'Església. S'hi llegiren poemes,el manifest i s'hi va encendre el pebeter .Despres tothom que va voler celebrar la revetlla ho va poder fer al pavelló amb un sopar .A les 11 h en punt- hora que s'encén la foguera a dalt la Pica-vam encendre el nostre fogueró,vam ballar i vam fer xerinola fins cap a les tres de la matinada que vam donar per acabada la festa .
10 de juny, 2007
Eudald Carbonell: Naixement d'una nova consciència
Eudald Carbonell, paleontòleg, antropòleg i catedràtic de prehistòria en la Universitat Rovira i Virgili, director del jaciment arqueològic d'Atapuerca, va fer ahir tarde , a la Sala d'Actes del Ajuntament, una exposició dels seus punts de vista sobre la nostra realitat com espècie que, en d'altres ocasions no ha dubtat a qualificar de "gairebé humana" o en procés d'humanizació.
En aquetsta conferència ens va explicar la línia de pensament que reflecteix en el seu nou llibre "El Naixement d'una Nova Consciència"
Per a ell, saber qui som com espècie, passa per respondre a la pregunta de què volem com a l espècie. Consciència crítica d'espècie, és reconèixer-nos com únics en el planeta. És del tot necessari un abandonament dels prejudicis i ignoràncies que des de segles passats ens vénen dividint en subespècies i amb l'etiqueta de races. L'estudi genètic ens demostra la total equivalència entre els "homo" de qualsevol part del globus. Allò que ens defineix com a tal homo, està molt per sobre de bogeries com la forma dels ulls o el color de la pell i també és molt allunyat d'allò que mengem o l'idioma que fem servir. Segons el mateix Carbonell,donar un valor que no tenen aquests atributs és un error fruit de la ignorància. Aquestes diversitats d'aspecte,només demanen respecte. Respecte i prou. La nostra Consciència com espècie ha de ser crítica per que ha de saber valorar-se en la seva eficàcia com a tal espècie i ser prou capaç d'analitzar i corregir la seva relació amb les altres espècies i també amb el seu entorn.
El concepte de creixement sostenible es basa en la depredació d'uns grups sobre uns altres. Lamentablement estem dirigits i administrats per "primats retrògrads" que basen tot el seu treball en el que ells diuen "creixement".
Eudald es posa a tremolar davant d'aquest concepte i parla de pànic quan en aquest creixement se li afegix el qualificatiu de "sostenible". No és cap solució, afirma. El que s'ha d'aconseguir-se no és un creixement de res sinó l'eficàcia de la gestió dels recursos. La millor fórmula passa per un creixement "0" al mateix temps que un benestar millor repartit de llarg a llarg del planeta.
Els reptes de futur, ens posaran a prova com espècie socialitzada. L'escalfament global i les seves conseqüències geològiques i ambientals, no tenen molta importància per al planeta. Ell, ha passat per això centenars de vegades. Però la nostra espècie no hi era present per a contemplar-ho. Accidents naturals, com glaciacions cícliques, han acabat amb extensos grups i espècies. Ara el repte és més gran, puix que per primera vegada l'equilibri natural de les coses es desestabilitza a una velocitat insospitada, fruit de la nostra influència.
O som una espècie prou capaç de socialitzar-se a una velocitat paral·lela o el col·lapse és eminent.
Per a ell, saber qui som com espècie, passa per respondre a la pregunta de què volem com a l espècie. Consciència crítica d'espècie, és reconèixer-nos com únics en el planeta. És del tot necessari un abandonament dels prejudicis i ignoràncies que des de segles passats ens vénen dividint en subespècies i amb l'etiqueta de races. L'estudi genètic ens demostra la total equivalència entre els "homo" de qualsevol part del globus. Allò que ens defineix com a tal homo, està molt per sobre de bogeries com la forma dels ulls o el color de la pell i també és molt allunyat d'allò que mengem o l'idioma que fem servir. Segons el mateix Carbonell,donar un valor que no tenen aquests atributs és un error fruit de la ignorància. Aquestes diversitats d'aspecte,només demanen respecte. Respecte i prou. La nostra Consciència com espècie ha de ser crítica per que ha de saber valorar-se en la seva eficàcia com a tal espècie i ser prou capaç d'analitzar i corregir la seva relació amb les altres espècies i també amb el seu entorn.
El concepte de creixement sostenible es basa en la depredació d'uns grups sobre uns altres. Lamentablement estem dirigits i administrats per "primats retrògrads" que basen tot el seu treball en el que ells diuen "creixement".
Eudald es posa a tremolar davant d'aquest concepte i parla de pànic quan en aquest creixement se li afegix el qualificatiu de "sostenible". No és cap solució, afirma. El que s'ha d'aconseguir-se no és un creixement de res sinó l'eficàcia de la gestió dels recursos. La millor fórmula passa per un creixement "0" al mateix temps que un benestar millor repartit de llarg a llarg del planeta.
Els reptes de futur, ens posaran a prova com espècie socialitzada. L'escalfament global i les seves conseqüències geològiques i ambientals, no tenen molta importància per al planeta. Ell, ha passat per això centenars de vegades. Però la nostra espècie no hi era present per a contemplar-ho. Accidents naturals, com glaciacions cícliques, han acabat amb extensos grups i espècies. Ara el repte és més gran, puix que per primera vegada l'equilibri natural de les coses es desestabilitza a una velocitat insospitada, fruit de la nostra influència.
O som una espècie prou capaç de socialitzar-se a una velocitat paral·lela o el col·lapse és eminent.
04 de juny, 2007
ROBERT SALA "La Humanitzacio a la terra"
El passat 25 de Maig a les 10 del vespre , i a la sala d' actes del ajuntament ,Robert Sala va fer una conferencia " La humanització a la terra : Importància de la Sierra de Atapuerca "
Amb una excelent assistencia Robert Sala , arqueòleg, professor titular a l'àrea de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili , membre de l'equip d'excavació del jaciment d'Atapuerca, investigador de l'ICPHES( Institud Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), coautor del llibres "Planeta Humà","Encara no som Humans", "Sapien el llarg camí dels hominids cap a la intel.ligencia" ens va allisonar sobre aquest tema i sobre el jaciment d'Atapuerca.
Amb una excelent assistencia Robert Sala , arqueòleg, professor titular a l'àrea de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili , membre de l'equip d'excavació del jaciment d'Atapuerca, investigador de l'ICPHES( Institud Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), coautor del llibres "Planeta Humà","Encara no som Humans", "Sapien el llarg camí dels hominids cap a la intel.ligencia" ens va allisonar sobre aquest tema i sobre el jaciment d'Atapuerca.
Visita al pou de glaç de Buscastell (Maçanet de la Selva)
31 de maig, 2007
Activitats Filosòficas
Els ultims 6 mesos les activitats filosofique s dudes a terme amb la colaboracio de l'Escola de Filosofia de Girona han estat :
Cafes Filosofics per adults :
6-10-06. L' autocensura es necesária per viure en societat ?
3-11-06 Fins a quin punt som responsables del món que deixem als nostres fills?
12-1-07 Què entenem per realitat?
2-2-07 Què ens fa por i per què?
2-3-07 Què és la personalitat?
13-4-07 Avancem cap a l' apoteosi del jo?
Filopizza per adolescents de 12 a 14 anys
28-07-06 L' amistat
18-11-06 Els somnis
Filopizza per adolescents de 14 a 16 anys
30-06-06 El destí
23-09-06 L'amor
25-11-05 L'autoestima
10-02-07 La personalitat
Totes aquestes activitats han estat realitzades amb suficient assistencia por a crear un profitos dialeg cosa que ens anima a continuar per aquest cami .
Cafes Filosofics per adults :
6-10-06. L' autocensura es necesária per viure en societat ?
3-11-06 Fins a quin punt som responsables del món que deixem als nostres fills?
12-1-07 Què entenem per realitat?
2-2-07 Què ens fa por i per què?
2-3-07 Què és la personalitat?
13-4-07 Avancem cap a l' apoteosi del jo?
Filopizza per adolescents de 12 a 14 anys
28-07-06 L' amistat
18-11-06 Els somnis
Filopizza per adolescents de 14 a 16 anys
30-06-06 El destí
23-09-06 L'amor
25-11-05 L'autoestima
10-02-07 La personalitat
Totes aquestes activitats han estat realitzades amb suficient assistencia por a crear un profitos dialeg cosa que ens anima a continuar per aquest cami .
25 de febrer, 2007
Visita guiada a la Torre de can Llobet i al castell de Sant Iscle
Com a complement de la conferencia d'en Joan Llinàs fem una visita amb ell mateix de guia per les excavacions del Castel de Sant Iscle
La jornada comença amb una visita al la Torre de Can Llobet , on Josep Formiga ens posa al dia de l'historia de la coneguda casa peiral i dels seus propietaris , fins al dia d' avui ,seguidament anem cap el Castell de Sant Iscle on, sobre el terreny ,Joan Llinàs ens mostra tot el descobert fins ara
16 de febrer, 2007
Historia i novetats arqueològiques al castell de Sant Iscle
Joan LLinàs ens explica l'història del Castell de Vidreres aixi com les ultimes trovalles i novetats en les recents excavacions del nostre castell, com diferents habitacles, la capella, cisternes etc. i restem a l'espera del que ens sorprendran les preperes edicions de les excavacions
També presenta el nº 18 dels Quaderns de la Selva , tot a la sala d'actes de l'ajuntament.
També presenta el nº 18 dels Quaderns de la Selva , tot a la sala d'actes de l'ajuntament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)